Conceptes bàsics

Definició de droga

Per l’OMS, qualsevol substància, natural o sintètica, que en consumir pot alterar l’activitat mental i física de les persones.

Per a alguns autors, com Fernández – Mirall (2002), una droga és “tota substància natural o sintètica que genera addicció, és a dir, la necessitat imperiosa o compulsiva de tornar a consumir per experimentar la recompensa que produeix, que és sensació de plaer, eufòria, alleujament de la tensió, etc.”

Així, el terme droga s’utilitza per referir-se a aquelles substàncies que provoquen una alteració de l’estat d’ànim i són capaços de produir addicció. Aquest terme inclou no només les substàncies que popularment són considerades com a drogues per la seva condició d’il•legals, sinó també diversos psicofàrmacs i substàncies de consum legal com el tabac, l’alcohol o les begudes que contenen derivats de la cafeïna o la teofilina , com el cafè o el te, a més de substàncies d’ús domèstic o laboral com les coles i dissolvents volàtils.

Dependència psicològica

Compulsió a consumir periòdicament la droga de què es tracti, per experimentar un estat afectiu positiu (plaer, benestar, eufòria, sociabilitat, etc …) o lliurar-se d’ un estat afectiu negatiu (avorriment, timidesa, estrès, etc).

La dependència psicològica és el realment difícil de superar en el procés de deshabituació d’una addicció. Per a això , és necessari propiciar canvis en la conducta i emocions de la persona que li permetin funcionar psicològicament (obtenir satisfacció, superar l’avorriment, afrontar l’ansietat, tolerar la frustració, establir relacions socials, etc.) sense necessitat de recórrer a les drogues.

Dependència física

La droga s’ha incorporat al metabolisme del subjecte. L’organisme s’ha habituat a la presència constant de la substància, de tal manera que necessita mantenir un determinat nivell en sang per funcionar amb normalitat.

Quan aquest nivell descendeix per sota de cert llindar apareix la Síndrome de Abstinencia característic de cada droga.